Informació general
La plantació dels calçots s’inicia a mitjan agost o a principis de setembre i es pot allargar fins a finals d’octubre. Fins i tot es pot acabar de plantar fins a finals d’octubre, segons quan es vulgui fer la recol·lecció. La temporada de calçots, pròpiament dita, va de novembre a abril, amb el període de màxim consum durant els mesos de gener, febrer i març.
La ceba és una planta de doble cicle, cosa que significa que triga dos anys a completar el seu cicle.
Cicle de vida dels calçots
En aquest gràfic es mostra el cicle de vida dels calçots, des de l’obtenció de la llavor fins que la planta torna a germinar.
Llavors de calçot
Les llavors de la ceba es planten en safates especials durant el desembre o el gener. Durant uns dos mesos creixen fins a convertir-se en cebollí (el plantel), que després es planta a la terra per obtenir cebes.
Aquest procés se sol fer íntegrament en instal·lacions professionals (sales de germinació, hivernacles, reg per humidificació, etc.), ja que així és més fàcil aconseguir un creixement homogeni de les llavors i una pèrdua menor.
S’acostuma a plantar 3 llavors de ceba a cada forat de la safata per facilitar la manipulació posterior. Aquestes safates són molt còmodes tant per a la germinació com per a la plantació.
Cal tenir present que el potencial genètic de la llavor de ceba baixa molt després del primer any (aproximadament un 70%) i quasi completament després del segon any.
El plantel
El plantel ha de ser de la ceba que recomana la IGP «Calçot de Valls»: no serveix qualsevol ceba. Ha de ser Allium Cepa L., també anomenada «Blanca Tardana de Lleida», o alguna de les noves varietats Roquerola o Montferri. Nosaltres fem servir el plantel adequat i cultivem les nostres pròpies cebes per garantir que el cultiu compleix les normes de la IGP.
Un estudi exhaustiu del Dr. Joan Simó (Fundació Miquel Agustí) ha donat com a resultat dues noves varietats d’aquesta ceba: la Roquerola, primerenca, que dona els seus calçots a principis de temporada, i la Montferri, tardana, que els ofereix a final de temporada. Ambdues són fruit d’un procés de selecció de quatre anys en terres tarragonines. A Calsots.com utilitzem ambdues varietats.
El plantel s’ha de plantar entre març i abril.
Cultivem les cebes fins a finals de juny, més o menys. Les reguem regularment i procurem que no hi creixi massa herba. Quan la ceba ha arribat a la mida que busquem, s’arranca i es deixa assecar estesa a terra. Es pot deixar fins que es torni a plantar, o poc abans. No es poden guardar en magatzems perquè es podririen molt fàcilment.
La plantació de la ceba per a calçots
La ceba de calçot es planta a partir del setembre. Molts agricultors comencen a mitjan agost, pràctica també generalment acceptada. La plantació acostuma a finalitzar el mateix setembre, encara que hi ha agricultors que arriben fins a l’octubre per allargar la temporada al màxim.
El reg
Les nostres terres tenen pou propi. Per això podem regar els calçots quan toca, una vegada cada quatre o cinc dies, amb aigua abundant. També podem garantir que l’aigua no està tractada, perquè la captem directament de l’aqüífer que passa per sota les nostres terres.
La recol·lecció
La recol·lecció es fa manualment, mata a mata. Així podem seleccionar els calçots que tenen les mesures indicades per la IGP «Calçot de Valls» i descartar els que no. Comença al novembre (inici de la temporada) i no s’interromp fins a Setmana Santa, o alguna setmana més.
Els calçots que no arriben a les mesures de la IGP no es llencen: es fan feixos amb un cordill de color diferent, sense etiqueta, i es venen a botigues, mercats i supermercats.
Festa de la Calçotada
A mitja temporada, l’últim diumenge de gener, se celebra a Valls la Festa de la Calçotada. És el principal esdeveniment amb el calçot com a protagonista.
Hi ha qui pensa que aquesta festa marca l’inici de la temporada de calçots, però no és així: la temporada comença al novembre. El que sí és cert és que a partir d’aleshores se’n dispara el consum: seria com l’inici de la «temporada alta».
El final de la temporada
El final de la temporada de calçots arriba quan els calçots comencen a treure trompa: una fulla més dura que les altres que portarà la umbel·la amb les llavors. Quan surt la primera trompa, també anomenat «espigar-se», cal controlar-los constantment perquè s’endureixen ràpidament. Aquest fet sol coincidir amb la Setmana Santa, tot i que pot allargar-se una, dues o fins i tot tres setmanes més.
