La IGP Calçot de Valls és una Indicació Geogràfica Protegida, un distintiu de qualitat reconegut per la Unió Europea i atorgat a determinats productes pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
Els productes emparats per una IGP es diferencien de la resta pel mètode de producció i elaboració de les matèries primeres, que provenen d’una zona geogràfica concreta. Així, el consumidor pot gaudir de productes cultivats al camp amb unes condicions de clima i sòl que, juntament amb l’esforç diari dels agricultors, els donen unes característiques organolèptiques d’una qualitat excepcional.
La presentació dels calçots de la IGP Calçot de Valls es diferencia de la resta perquè porten una etiqueta amb la marca Calçot de Valls, numerada, i perquè els feixos van lligats amb un fil de color blau. D’aquesta manera, els calçots emparats per aquesta denominació es poden identificar ràpidament com a autèntics Calçots de Valls.
Característiques i àrea de producció
En el moment de ser venuts, els calçots han de complir les característiques mínimes següents: han de ser sencers, sans, sense humitats exteriors anormals, sense olors ni sabors estranys, i han d’estar nets però mai rentats. El Calçot de Valls ha de tenir una part blanca d’entre 15 i 25 cm de llargada i un diàmetre d’entre 1,7 i 2,5 cm, mesurat a 5 cm de l’arrel. A més, ha de presentar les qualitats organolèptiques que indica la IGP. El condicionament es fa en feixos de 25 o 50 unitats, etiquetats i lligats amb la cinta blava característica del Calçot de Valls.
L’àrea de producció de la IGP Calçot de Valls està constituïda per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, que el Consell Regulador considera aptes per al cultiu del calçot.
Per què necessitem una IGP Calçot de Valls
És essencial que hi hagi un organisme que reguli la qualitat d’un producte. En el cas dels calçots són diversos els factors que hi influeixen: la IGP Calçot de Valls regula des de quina ceba cal utilitzar, com s’ha de fer el cultiu, fins a com s’han de presentar. A més, cada feix de la IGP ha d’estar identificat amb una etiqueta numerada que assenyala el productor; això permet fer el seguiment de cada calçot fins a l’origen.
A més de la regulació, la IGP Calçot de Valls també fa una tasca de recerca importantíssima per millorar la varietat de ceba «Blanca Tardana de Lleida». La Fundació Miquel Agustí, i més concretament el Dr. Joan Simó, a instàncies de la IGP, ha obtingut dues noves varietats de ceba: la Montferri, més productiva a l’inici de la temporada, i la Roquerola, més productiva al final. Una feina que només podia liderar la IGP Calçot de Valls.
